dijous, de juny 02, 2011


Antes que nada, siento haber tenido esto abandonado tanto tiempo... he estado bastante apartado de internet.

Una vez dicho esto...

...el primer libro que tuve de Terry Pratchett me lo regalaron cuando era un mocoso, y lo que es peor, no lo leí hasta años después. Entonces, como tantos otros, me enganché. De ahí que me haya animado a hacer para la Puerta de Tannhaüser esta ilustración de Rincewind huyendo (otra vez) de algun antiguo Dios durmiente con tentáculos gigantes.

Espero que os guste.

Before I start, I'd like to apologize for leaving this site abandoned for so long... I've been almost away from the internet for a while.

With that said...

...the first Terry Pratchett book I ever had was a present, when I was a stupid little kid, and I never actually read it until several years later. Then, like so many others, I got addicted. Thus I made this illustration of Rincewind running away (again) from some old sleeping God with giant tentacles for the blog la Puerta de Tannhaüser.

I hope you like it.

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Ja t'ho he posat a Tannhaüser, però t'ho torno a dir... és fantàstic i tens que fer més!

Alexandra Martín ha dit...

és una meravella!!! et tallaria la mà maco.. XD jajaj no q va jo de gran vull fer-ho la meitat de b q tu ;)
si tot va b, demà aniré a espais proa a veure la expo on participes ^^ records!!

Alanna ha dit...

Ohhhh!xulíssim , com tots els teus dibuixos.Els llibres del Mundodisco són adictius!Som una fan absoluta d'en Terry Pratchett <3 .I ara, ja que estic , explicaré una anècdota personal no gaire rellevant ni interesant peró em ve de gust explicar-ho i jo no estic forçant ningú a llegir-ho i... no sé perquè m'estic estenent a explicar tot això si només volia dir que...:El primer llibre d'en Pratchett que vaig llegir va ser un que havia escrit conjuntament amb el Neil
Gaiman (del qual també som fan) que es diu Bons Presagis,me'l vaig llegir amb 13 anys i des d'aleshores vaig començar a llegir tot el que vaig poder trobar que haguessin escrit qualsevol d'aquest dos genis.I així vaig descobrir "Mundodisco"(mels llegia en castellà) i Sandman...I jo els llibres i els comics d'aquest dos autors ens vam enamorar i vam ser feliços per sempre però no vam menjar perdiços perquè no ens agradavem gaire i preferiem menjar galetes quelys.

petonets :´*

Alexandra Martín ha dit...

Uops, sorry, creia q hi participaves :S m'he ekibocaaaat perdoooooooooooooooooooooooooooon :P

Doors ha dit...

Me encanta tu blog, haces unas ilustraciones bestiales, aquí me tendrás como seguidor asiduo, sin lugar a dudas. Enhorabuena.

Saludos